Quan
tots els animals van ser creats, a un li van donar l'oportunitat de
crear-se a si mateix. Només era una petita cèl·lula amb cervell, i
es va posar a rumiar com volia ser i a mirar un per un als altres
animals.
Quan
va veure un ànec, va pensar:
-Jo
vull aquell bec i aquelles potes.
Va
passar un castor i es va enamorar de la seva cua. Quan va veure el
porc-espí, que es defensava amb les seves pues, també les volia,
però iguals que el del peix globus, que tenen verí.
-Així
faré més por.
Va
passar una mare gata amb les seves cries, que estaven mamant, i va
pensar:
-Quan
tingui fills vull que mamin.
Després
va veure una gallina i uns pollets sortint de l'ou i va exclamar:
-ja
ho tinc!!! Els meus fills sortiran d'ous i els donaré llet!
Ara
arriba una llúdriga:
-Jo
també vull nedar!
Ara
passa un gos bòxer, i exclama:
-Jo
vull ser marro, m'encanta aquest color!!!
Al
final va pensar:
-Jo
crec que ja estic perfecte, guapo i diferent dels altres.
L'ornitorinc,
ja creat va començar a fer un niu. Però de sobte, el va sobrevolar
un gran falco.
-Jo
vull aquelles ales!!! Vull volar!!!
Però
el temps de crear-se es va acabar i, al veure que no podria volar es
va enfadar molt, i per això té cara de pocs amics i tan males
puces.
Alejandro y Èric
