dissabte, 30 d’abril del 2016

El viatge en el temps


Hola! Jo sóc la Nicole i ara ús explicaré la meva historia i la del James el meu marit en el futur.

Tot això va començar en l'any 2010 quan en James i jo teníem 16 anys. Ens vam conèixer a l'escola Sagrat Cor Diputació; on vaig passar els millors anys de la meva vida. Jo estava enamorada d'en James i crec que ell també de mi. '' Bueno al lio'' que ens vam enamorar! Jo cada dia em vestia molt bé perquè el James no diguis que sóc una nena que vesteix fatal! Hem posava fins i tot maquillatge! Un dia em vaig ensopegar, i em va agafar, va ser un moment meravellós! Cada tarda la Giselle la meva millor amiga, jo i la meva gosa Lily anàvem a veure jugar a basquet al James i al Toni el novii de la Giselle i ells venien a veure’ns a les competicions de gimnàstica artística.

Un dia a la nit vaig treure a passejar a la Lily i em vaig trobar al James, llavors en James em va saludar i em va fer un petó i des d'aquell dia vam ser noviis. Aquí comença l'aventura:

Un dia amb l'escola, vam anar d'excursió al museu de les ciències de Barcelona, vaig veure moltes coses interessants però la que més hem va agradar va ser la màquina del temps. Des d'aquell dia vaig decidir fer una màquina del temps jo sola. Per poder viatjar en el temps per poder veure coses boniques. Vaig anar buscant tot el material necessari per formar la meva màquina del temps, ferros, fusta, pantalles electròniques, etc.

He tardat 6 anys a construir la màquina del temps,  però al final ha valgut la pena i ja la tinc feta. Llavors la vaig provar anant 78 anys enrere per veure els meus avantpassats i 20 anys endavant per veure si el James i jo estàvem casats.

Un dia vaig tindre una idea fantàstica: viatjar amb el James, la Giselle, el Toni i jo 2000 anys enrere per veure com es va crear l'univers. Els hi vaig explicar i ells estaven d'acord i els hi va semblar una bona idea. Al mes de juliol tots van venir a casa meva per anar de viatge.
Quan ja havíem arribat al destí la màquina del temps es va espatllar, estaven atrapats en el passat! I havíem d'esperar fins al 2010 per aconseguir tot el material per reconstruir-la.
Tots aquells anys van ser els pitjors de l a meva vida , la meva família que pensaria de mi que m'havia mort? Bueno estava molt preocupada que hem diran de haver estat 2.000 anys sense veure'ls? totes aquestes preguntes sem passaven pel cap una i mil vegades, i si els meus pares avien mort estic preocupada....

Quan vam passar 2000 anys vaig reconstruir la maquina i vaig tornar al present tenia unes ganes de jugar a la Wii, veure la meva família. Van passar els anys i el
James i jo érem noviis i dintre d’uns segur que ens casem i formem una família junts
Us ha agradat la meva historia?
Si os ha agradat dintre de poc os explicaré un de nova.

Marta d.M. i