Hi
havia una vegada un nen que es deia Enric. Un dia l'Enric, a
l'escola, jugant amb el seu inseparable amic Pol i l'Eva al pati de
l'escola van descobrir un forat ple a vessar de colors. L'Enric i en
Pol sense pensar-ho es van ficar pel forat i l'Eva els va seguir.
Els
tres nois van aparèixer a Al-Dawha (Qatar). Estaven desorientats,
però un gran cartell amb el nom de Al- Dawha els va fer saber on
estaven i com havien estudiat el continent asiàtic van saber quina
era la seva localització.
Es
van girar i el forat no hi era. Es van trobar un paper al terra que
deia: “ si voleu tornar a casa, haureu d'anar a palau. Allà rebreu
més informació.”
Decidits
els tres amics van demanar el camí per anar a palau.
Quan
van arribar a palau, van topar amb un home
fort i alt que els hi va dir: -heu de trobar el maharahà Sonepur,
ell us dirà la resta. Els nois, cansats, van anar a l'entrada del
palau i van solicitar parlar amb el maharahà Sonepur. Els hi van dir
que el maharahà Sonepur havia marxat al camp de golf tot el matí.
Els nois esperançats van anar al camp de golf on van trobar el
maharahà Sonepur que els hi va dir: - Haureu d'endevinar una
endevinalla si voleu tornar.
- D'acord – van respondre els nois. - Plana com la mà, blanca com
la neu, parla sense boca i camina sense peus. Qui
sóc? - va dir el maharahà Sonepur. Els nois pensatius van arribar a
la conclusió i van respondre. -La carta! - Molt bé ho heu
endevinat- va dir el maharahà Sonepur-.
Tots
tres contents van preguntar al maharahà Sonepur com tornar a casa.
El maharahà els hi va dir: - Si voleu tornar a casa, haureu de
tornar al lloc on heu començat l'aventura en menys de quinze minuts.
Hi ha un forat en el que podreu tornar a casa vostra, sinó, no
podreu tornar. El temps comença, ja! -.
Els
nois afanyats van començar a córrer. Quan faltaven quinze escassos
segons, estaven a punt d'arribar quan l'Enric es va caure, es va fer
mal, però amb l'ajuda, l'estima i la confiança dels seus amics es
va aixecar i van entrar al forat quan només faltaven dos segons.
Tornaven
a ser a l'escola i encara eren al pati, era com si no hagués succeït
res i no hagués passat res de temps.
Es
van fer millors amics els tres després d'aquella aventura tan
emocionant.
Aleix Bozal i
