Vaig
escoltar un soroll i em vaig ficar dins d'un armari. De sobte vam
aparèixer en un camp ple de refugiats. Tots explicaven les seves
aventures, que no totes eren bones, mentre travessaven el Mar Egeu.
El Mohamed explicava que havia sobreviscut a unes quantes bombes que
havien caigut molt a prop seu.
Una
altra noia que es deia Kali, deia que tota la seva família havia
mort perquè no sabien nadar.
Entre
el Jordi i jo, la Judith, vam intentar animar-la perquè estava molt
trista. Cada vegada, estava més contenta, i tenia una altra cara,
perquè cada cop reia més.
El
Mohamed ens va explicar que la policia Hel·lènica els va fer fora
de Grècia i va haver de tornar a Síria. Però ens ha confessat, que
si no hagués sigut per a aquesta policia, no ens hauria conegut mai,
i estem molt orgullosos d'això, perquè a Barcelona, no teníem bona
reputació...
Quan
ja vàrem tornar, hi va haver moltíssima coincidència, perquè al
col·legi, van venir dos nens nous, un que es diu Mohamedt i una noia
que es diu Kalil. Jo sóc molt amiga de la Kalil, i el meu germà és
molt amic del Mohamedt.
Trobem
molt a faltar el Mohamed i a la Kali, però tinc un pressentiment,
que la Kalil i el Mohamedt, són fills d'ells que han pogut venir a
Barcelona. Un dia, havíem de fer un treball amb ells, amb el qual,
vam haver d'anar a casa seva. I resulta que si eren els seus pares,
ens vam alegrar molt!!!!! Ens van explicar, que van agafar un tren, i
els va portar a Alemanya, on van aconseguir que un francès els
portés a Barcelona, on van començar a treballar en un restaurant
«Fast Food », i ara treballen d'advocats,
tot un exemple de superació.
SEREM
AMICS PER A TOTA LA VIDA!!!!
Judith i
Judith i
