Hi
havia una vegada una família molt rica. Vivien en una mansió
molt gran. Els pares van tenir una filla anomenada Maria. La Maria
era una nena no gaire simpàtica, i no parava de demanar. Sempre
demanava joguines
i animals de companyia.
Un
dia tornant de l'escola, va veure una joguina molt cara en un
aparador. Quan va arribar a casa, la Maria li va dir al seu pare que
volia que li compres una joguina. El seu pare li va dir que havia
tingut un problema a la feina i li havien anul·lat el compte i no
tenien gaires diners.
La
Maria s'han
va anar a la seva habitació
molt enfadada.
A
la nit la Maria tota enfadada va decidir marxar de casa. Va agafar
roba, xocolatines i la seva mascota de peluix preferida. Va sortir
per la porta de darrere.
Va
córrer molts quilometres fins ha arribar a un bosc llunya de la
ciutat.
La
Maria tenia molta por. I es va posar a plorar.
Al
matí següent la Maria es va despertar i va veure un conillet. La
Maria li va explicar la seva història al conill. Després el conill
li va dir que la vida no es viu amb diners , si no que es viu amb al
cor. Ella no li va fer gaire cas.
A
l'altre banda els pares de la Maria estaven molt preocupats. El
conill i la Maria van passar per un pon, molt vell i atrotinat.
Quan
la Maria va passar es va encallar el peu amb una fusta, estava apunt
de caure. El conill la va agafar. El conill li va demanar que tires
la maleta o si no cauria abaix. La maleta pesava molt. La Maria sense
més escapatòria va tirar la maleta. I el conill li va salvar la
vida. La Maria li va agrair amb tot els seu cor. La Maria i el
conill es van fer molt amics. I quan el conill li va fer una abraçada
la Maria es va despertar. En aquell moment la Maria es va trobar a la
seva habitació. Resultava que tot havia sigut un somni! La Maria es
va tornar una nena molt més amable i ja no demanava tantes coses, no
més el que necessitava.
Laia i
