·Hola
soc en Mohammed i ara us explicaré una història que em va passar de
petit.
·Fa
11 anys a Síria hi havia una guerra amb l'Islam; molta gent va
tindre que intentar fugir de Síria, un d'ells era jo, el meu germà
Salaha i els meus pares.
·Per
fugir tindríem que passar per uns quants camps de refugiats d'alguns
països; fins arribar a l'Alemanya.
·Al
cap de quatre dies vam arribar a Turquia;la meva mare estava molt
dèbil per falta de menjar. Al arribar els camps de refugiats de
Turquia, allà ens van donar unes mantes i una mica de menjar. Però
no era suficient, perquè hi havia molta gent i era molt complicat
conviure.
·Ara
sortíem del camp de refugiats i tocaria el recorregut més difícil,
les barques fins a arribar a Grècia. Aquelles barques eren molt
insegures i a la meitat del trajecte unes quantes persones van
caure,una d'elles era la meva mare;jo,el Salaha i el meu pare vam
intentar treure-la de l'aigua,però no vam poder;ella va morir.
·Al
arribar a Grècia unes persones amables i solidaries de la Creu Roja
ens van acollir en unes tendes de campanya on ens van donar uns
medicaments i jo estava molt trist per lo de la meva mare.
·Al
cap d'uns dies jo el Salaha i el meu pare vam anar cap a Albània i
de camí cap allà vaig veure a uns nens que em resultaven molt
familiars,eren els meus amics de l'escola!!! Vaig anar a parlar amb
ells,tots junts ens ho vam passar molt bé jugant amb una pilota(mig
petada)
·Ja
havíem arribat a Albània!!!Tots estàvem molt contents, perquè
podríem menjar i descansar per al dia següent que arrancaríem cap
a Sèrbia, un dels viatges mes curts.
·Ja
estàvem sortint d'Albània(eren las 7:00 del matí) i el meu germà
i jo estaven fent uns tocs amb la pilota però un rato després ens
vam avorrir i vaig pensar en la mare i vaig començar a plorar,i el
pare i el Salaha em van consolar.
·Faltava
poc per arribar a Sèrbia però en mig del camí va caure un arbre i
el meu pare va tindre que passar per el riu,jo per un moment vaig
pensar que ell es quedaria a l'altra banda i no el tornaria a veure
un altre cop i el Salaha pensava que li passaria com la mare i va
començar a plorar i el vaig consolar.
·Al
dia següent vam arribar a Sèrbia i vam jugar al pilla pilla,al
escondite... Però aquests jocs els vam aprendre d'uns nens espanyols
que ens van vindre a ajudar i també van vindre uns pallassos de la
associació pallasso sense fronteres,aquests ens van fer riure molt.
·Avui
sortim de Sèrbia per anar a Hongria,aquest viatge serà molt mes
llarg en el camí ens vam trobar a un home que estava molt pàl·lid
i jo li vaig dir al pare i el vam recollir jo li vaig donar una mica
d'aigua i una mica de menjar que tenia amagat a la motxilla,el home
ens va explicar la seva història i com va acabar tan malament en mig
del camí.
·Quatre
dies després el home ens va dir que quan arribéssim a Hongria ell
es quedaria allà,unes hores després vam arribar a Hongria i el
senyor va parar allà.
·Un
dia després ens vam anar d'Hongria i li vam dir adéu al home que
era tant simpàtic,ja faltava poc per acabar el viatge només
faltava arribar a l'Àustria i l'Alemanya.
·Per
fi em arribat a l'Àustria que son sis dies caminant. Ara estàvem
sopant una sopa calenteta.
·Vam
estar dos dies a l'Àustria i ja tocava marxar a l'Alemanya;ja podria
viure tranquil i no anar caminant cap amunt i cap abaix.
·Set
dies després vam creuar la frontera de l'Alemanya amb l'Àustria el
Salaha el pare i jo estàvem molt emocionats.
·Per
fi ja aviem arribat a Munic,jo ja podria fer una vida normal.
Gerard F. i Martí N.
