Estem
a l’any 2015, dia 24 de Desembre. Està la Família Robi present a
casa. Estan la Rosi, el Niko, el pare Albert i la mare Tania.
És el dia que ve el Pare Noel. Els nens estan molt contents, jugant
a fet-i-amagar.
-
No hem
trobaràs Nico?!?!-.Diu
la Rosi.
-
A mi tampoc?!?!-.Diu
la Maria.
-No
saps on m’he amagat?!?!-. Diu
el Pol.
El
Nico
els està buscant per la casa.
S’està
enfosquint el dia. La nit comença a venir. Els nens estan molt
nerviosos, i se’n van a dormir.
Ve
el Pare Noel amb els seus rens.
-Ho,
ho, ho, sóc el Pare Noel!!!
Baixa
per la xemeneia posa els regals.
És
pel matí, els 4 cosins es desperten. Veuen tots els regals sota
l’Arbre de Nadal, però hi havia un que era ENORME!!!!!!
-Mireu
aquell regal!!!-.Diu la Rosi.
-És
enorme!!!-.Diu el Nico
Tots
els cosins obren el regal, era una màquina màgica. Els cosins es
barallen per obrir el regal, perquè volen fer funcionar la màquina
màgica, i la Rosi vol ser la primera, però els altres també.
-Para
Nico!!!-.Diu
la Rosi.
-Ets
molt dolenta!!!-.Diu el Nico.
Els
germans es van començar a tirar objectes. Una cadira li va donar un
cop a la màquina màgica, i es
va encendre. La màquina màgica es va començar a moure per la casa,
i els cosins es van impressionar.
-Mireu,
mireu es
mou!!! -.Diu la Maria.
-Hola
em dic Futur-.Diu la màquina amb veu robòtica.
-I
parla!!!-.Diu la Rosi.
Els
nens es van quedar impressionats
i van anar a despertar els seus pares.
Mentre
que els pares van cap al saló, la Maria, el Pol, la Rosi i el Niko
es van asseure a sobre de la màquina Futur, els va portar a un país
desconegut. Els pares es van quedar impressionats quan van veure que
no estaven. Els cosins estaven a la línia del futur viatjant cap a
un país desconegut. Quan van arribar van començar a caminar i es
van trobar els seus besavis. Els cosins van trocar als seus pares i
van portar la màquina màgica per anar a buscar-los. Quan els van
recollir els seus pares van tornar al país desconegut i allà es van
quedar per sempre.
Quan
la Rosi i el Nico
es van despertar es van adonar que tot allò havia sigut un somni.
Paula Teng i Marina Torres